Roger Vilanova

Racó literari

Et vaig veure arribar; de lluny
intuïa el teu acer vermell, i creia
que als denou anys era prest per morir.
Em vares acariciar. La teva mà freda

i esmolada escorcollà els meus somnis,
mentre el meu cos tremolava,
perquè encara creia que als denou anys
havia de ser prest per morir.

I quan marxares encara et sentia,
la teva saliva encara m'amarava
i els teus ulls se'm clavaven encara,

com espines, a les pupil·les d'uns ulls
que ja no eren els meus, car ja sabien
que no era prest per morir.
(Miquel Bezares. Crònica del desfici, 1992)

divendres, 28 de juliol del 2017

Hujkl